Els primers caminadors

Els primers caminadors del Cinquè Llac acaben la travessa per les nostres muntanyes. Una gent amb un entusiasme i un positivisme admirable.

Tots ells, són de Barcelona i són gent experimentada en el món del senderisme. Alguns d’ells han fet el camí dels Bons Homes, la Matagalls-Montserrat, la senda de Camil i la ruta de pedra seca a la Serra de Tramuntana (Mallorca); d’altres han practicat senderisme per la resta del món com pels Alps i Perú. Verdaderament uns experts que ens han servit de conillets d’índies per poder acabar de perfeccionar la ruta.

Ells, van conèixer el Cinquè Llac per amics que tenen al Pallars i uns van anar engrescant als altres, i es van atrevir a ser els primers caminadors. Dic atrevir perquè per tots era una cosa nova que no sabíem com aniria, i tots hem passat una mica de nervis.

Un cop decidits es van baixar els traks des de la pàgina web , on també van veure el vídeo promocional per fer-se una idea del què es trobarien, i van arribar a la Pobla de Segur dijous 24 de maig de 2012. Casa Fasersia els va oferir sopar calent i allotjament.

L’endemà, van sortir preparats amb el picnic amb carmanyola i farcell, el roadbook i com no, amb el bastó d’avellaner direcció Peramea, passant per la Masia de Peracalç,  Peracalç, la Geganta Adormida fins arribar a Peramea. El Jaume de Casa Parramon ja els esperava per fer-los la visita guiada. Tot seguit, un bon sopar i un bon dormir. Ah! I fer-los la primera marca de pastor.

Encara no havia sortit el sol que tocava anar cap a Beranui tot passant per Sellui, l’Aquelarre de Serraspina i Gramenet. A Beranui, el Joan de Casa Macianet ja tenia el foc encès per fer-los la segona marca de pastor mentre el refrigeri semblava que s’evaporava. Bona tertúlia i aviat a dormir que tocava la tercera etapa cap a les Esglésies.

Per arribar a les Esglésies s’havia de passar per la Plana de Mont-rós, Castell-estaó, Antist, Estavill, el pont del Diable, La Bastida, Erdo, Vilella, Xerallo i Castellgermà. Arribats a Casa Batlle,  la Pepita ja els tenia una bona taula parada en un espai singular i la tercera marca al bastó.

La quarta etapa començava a Les Esglésies tot passant per Sentís, Prat d’Hort, La Casa Encantada, Cadolla i Naens, per arribar a casa Leonardo. Primer de tot hidratar-se, una bona dutxa i sopar. Després tertúlia obligada amb mi, la Mireia, per posar-nos al dia de com havia anat tot. Desprès, cremar la quarta marca de pastor al pal d’avellaner.

La cinquena etapa començava més tard del habitual, perquè la premsa els volia gravar. TV3 i TVPirineus els van acompanyar fins que van descobrir l’estany de Montcortès, el Cinquè Llac.

Desprès direcció les Escales de Peracalç, Montsó per acabar arribant al final de la ruta, a la Pobla de Segur.

Els primers senderistes reconeixen que fa falta una mica de neteja i de senyalització dels camins, però que estan encantats en la ruta. Ells valoren molt la infraestructura que tenim organitzada, el passar per camins històrics empedrats i les grans vistes que tens contínuament des de les carenes. Han quedat meravellats de la diversitat paisatgística que es camina, de la solitud en la que es trepitja el territori , de l’autenticitat i el salvatgisme de l’espai, del parlar de la gent dels pobles i del cant continuat dels ocells davant un silenci absolut. Han quedat sorpresos de la qualitat dels allotjaments de la travessa i de la gastronomia autòctona i de proximitat que s’ofereix.

Vam acabar la jornada amb una recepció a casa Churchill on es va celebrar la seva arribada amb cava i se’ls hi va entregar els merescuts Ganxos de Pastor.

Finalment, desprès de 5 dies caminant pel Pla de Corts, la Vall Fosca i la Vall de Manyanet havien aconseguit  el premi final. Un premi que surt de lo convencional, que rememora els treball dels nostres pastors que dia a dia utilitzaven els camins que hem fruit amb la seva suor. Un premi diferent, amb molta gràcia, divertit, però que tots recordaran. Igual que recordaran la seva travessa per les nostres terres.

Xavier Mateu diu: “El Cinquè Llac és més, del que em podia imaginar!”

Gràcies a tots ells, per voler ser els primers en provar i consumir el Cinquè Llac. Millorarem dia a dia per aconseguir ser una de les millors rutes de senderisme de Catalunya.